Estic motivat

Bé, fa temps que no escric res.

Però no pensem que deixo el bloc. Ara he començat més estudis: Química, Història i Psicologia. A més de les Humanitats.

Ja vindran nous textos.

Història de l'Art.

Comentari del Text: Introducció de HUYGHE, R. El arte y el hombre.

El concepte de la qualitat en l’art.
Veure que en un camp com el de l’Art apareix el concepte de Qualitat i que acaba extrapolant-la en la bellesa d’una creació artística, és una idea que m’ha agradat, ja que la meva feina es desenvolupa en el món de la qualitat dins les empreses.
Però la qualitat ja ve a ser això, una unió de tot per esdevenir una cosa que sigui harmònica, que agradi a quanta més gent millor. La bellesa és el que agrada a la majoria en una obra exposada. Tot i que en altres àmbits la bellesa és subjectiva, un artista vol fer una obra per que agradi a quanta més gent millor (parlant en general, ja que del mateix text traiem la conclusió contrària: l’artista expressa el seu món intern.)

L’expressió d’un món intern no vol dir que sigui només d’un i prou. Normalment la visió subjectiva només ho és parcialment.

Resum d’idees.L’Art estaria influenciat per diferents àmbits:
-La història: és evident que el moment històric en que viu l’artista influeix notablement en la realització de l’obra, tant per la situació com per a qui fa la feina si és una feina, com pels sentiments que en aquell moment té. Les creacions soviètiques en són un clar exemple. Hi ha moltes expressions artístiques desenvolupades degut a un canvi històric o que reflecteixin nous impulsos històrics –que potser a l’artista no li semblen.
-La persona (o la psicologia): l’influencia de la vida personal és un altre punt que s’expressa en l’obra artística. En el text es veu clar amb Tolouse-Lautrec.
-Els medis: és obvi que no serà el mateix una expressió artística en pintura, escultura o fotografia... Els materials amb que pot jugar l’artista són també una mena de ratlla que marca una producció, així també la qualitat està precisada pels materials. Una fotografia digital ara no és una fotografia química.

De tot el text cal entendre que l’Art s’esdevé com a fruit de la creació i de la existència de conceptes que requereixen una expressió per que la gent els pugui copsar, que els pugui entendre. Si més no que els pugui interioritzar. És a dir, l’Art es podria dividir en dos aspectes:
a) L’aspecte creatiu pur, on l’artista o la persona que realitza l’obra expressa la seva profunditat personal, els seus sentiments i la seva visió (sigui o no influenciada pel voltant). Aquesta mirada pròpia a vegades pot ser compartida o no, o podem veure-hi reflectit instants personals nostres.
b) L’aspecte de “propaganda” o de voler explicar algun fet, religiós, històric, de bellesa paisatgística, fins i tot científic, que imposa al que crea una manera de fer que potser en aquell moment no rep l’ importància que té, però que més endavant n el temps, pot tenir-la. A vegades l’artista rep la qualitat de la seva obra com a una impressió de futur, de saber que allò persistirà.

L’Art té aquesta capacitat d’ajuntar els dos conceptes en diferents graus, fins a poder descartar-ne un o l’altre, o conjuntar-los a l’igual. Aquesta capacitat de conjunció és la que crec explica i vol demostrar el text.

L’Art com a conjunció de dos o més criteris, que valoren la creació, que integren els coneixements i els delits, i que en la seva adjunció ens donen una resposta o ens acosten a un “petit plaer” on, personalment crec que resideix la qualitat, és un concepte que el text ens reforça.