Història I - El temps antic.

Quines són les concepcions egípcies, mesopotàmiques i hebrees sobre el temps, el passat i el poder reial? Quines implicacions tenen aquestes concepcions en els textos i les representacions iconogràfiques que d’aquests pobles ens han arribat?
El temps. El passat. El poder reial.

Egipte es mou en cicles, el seu temps discorre en cicles. Hi ha una concepció dual deguda, com quasi sempre, a les influències ecobiològiques. Ens tornem a trobar amb el mateix que en d’altres unitats: un efecte de l’ambient sobre la vida. I l’interessant és que en totes les civilitzacions és i serà sempre el mateix, l’influencia ecobiològica marcarà l’esdevenidor de la civilització.
El poder reial es veurà afectat i afectarà a aquesta concepció del temps. El faraó serà prou intel•ligent, o si no és ell, la casta sacerdotal que l’envolta, per fer creure al poble que d’ell depèn la bona crescuda del riu Nil que fertilitzarà tota la terra de cultiu. Aquesta dependència farà que el faraó sigui el déu que porta la bona salut al país. Cal fixar-se que els interregnes venen marcats per alguna disfunció climàtica o epidèmica: grans sequeres, malalties generalitzades...
El passat egipci està claríssim, s’explica amb la història dels seus déus. L’arquetip per excel•lència, sobre el que es desenvolupa tota la història egípcia, el cicle.
Mesopotàmia presenta un aspecte més interessant pel que fa a la seva situació ecològica, ja que no té dos estats ambientals marcats com Egipte,sinó que les temporades estan més diferenciades.
Els seus reis, hauran de regnar en una zona més dividida, i no tant afectada pel canvi del temps, i segons penso, hauran de dirigir el país més cap a la banda de les lleis. Els reis mesopotàmics tenen l’objectiu de mantenir l’ unitat del país a partir d’una legislació forta que unifiqui els territoris. Com que també es troben en una zona envoltada de altres pobles, aquestes mateixes lleis coordinaran les seves accions enfront a les possibles invasions i guerres, per tant, els reis, encara que identificats com a déus, es veuran influenciats no per un canvi temporal de la climatologia, sinó per una o altra guerra perduda amb els pobles veïns.
Els hebreus serien més difícils de conèixer, sobretot per les diferents explicacions que els historiadors donen a la seva concepció com a poble. M’explico: si mirem aquell corrent que accepta la bíblia com a font històrica o pseudo-històrica, el poble d’Israel té un passat en forma de regne i una època gloriosa amb una sèrie de reis de la mateixa estirp i una sèrie de temporades fatídiques, relacionades amb les invasions i deportacions. Però, si no tenim en compte la bíblia, si no considerem aquesta com a una font plausible, el poble d’Israel sembla que només eren quatre tribus que es coneixien de passada entre elles i que encara gràcies que estiguessin al mateix lloc vivint.
Els seus reis, si van existir, estarien allunyats de les anteriors excepcions i dependrien de les decisions del poble, essent ells una mena de comunicadors de Déu amb el poble hebreu. Els reis no serien com en els altres casos els representants de Déu o el mateix Déu, sinò que més aviat serien els representants del poble.
Aquí m’agradaria fer un comentari personal dins del caire que agafen els textos llegits: Tots sabem que la Bíblia explica històries que no em de creure “a pies juntillas”, però hi ha molts altres textos que serien semblants en quant a la seva vocació d’ensenyament, i sí els considerem versemblants històricament. Perquè? Potser som massa estrictes a l’hora de demanar una prova específica per fer realitat un temps.
Ens volem separar del món merament científic, on tot necessitaria una prova empírica? Però ni els mateixos científics tenen proves de segons quines teories i les fan servir com a dogmàtiques! Per tant, perquè no podem creure que va existir el rei David o Salomó fins que no trobem una paraula on es parli d’ell?
Ara s’han trobat proves de l’existència de Ponci Pilat irrefutables: el seu nom. Aquest ja el tenim segur. Clar que els altres són més antics...
Però estic sortint del tema.
Representacions iconogràfiques o escrites.
Les representacions de Egipte ens mostren el faraó més gran que tots els altres personatges, o quan el descriuen els textos, apareix amb un munt de noms afegits, i la seva imatge és sempre, exceptuant l’època d’Akenaton, una idealització divina.
Faraó-Déu per sobre de tot.
A Mesopotàmia els reis són també representats com a déus, però se’ls anomena més com a legisladors, i a ells es deuen totes les lleis dictades i apareixen sempre junt als codis legislatius o com a imatge o com a qui ha dictat les lleis, a més, aquestes apareixen en diferents maneres d’escriptura per al coneixement d’aquestes lleis al poble i als pobles del voltant.
Rei-Déu per sobre del poble.
I dels hebreus? Les fonts més plausibles continuen sent les bíbliques i les apòcrifes per decidir si van tenir reis o no. No hi ha imatges. La iconografia és tota posterior als relats de les gestes bíbliques. A menys que considerem el Mur de les Lamentacions un objecte que forma part d’un gran palau on de ben segur hi havia d’haver viscut un rei.
Rei pel poble.
Per tant, veiem els diferent estils de govern que es podien donar en tres zones properes relativament, però afectades per conceptes actuals: l’ecologia, els pobles veïns i les epidèmies. Que no és el mateix, ara?