La crisi del coneixement

Saber que estem passant una època especial, i no només de crisi econòmica. Sembla que quan hi ha un període com aquest, la crisi s’extén cap a totes les àrees de la persona i les institucions.
Fa poc, es va sentir a Eduard Punset demanar una implicació de les persones envers les emocions. És a dir, sortiríem d’aquesta situació de canvi si ens fiem només de nosaltres mateixos i de la nostra intuïció i emocions.
Cal realment fer cas a totes les emocions o em de saber triar les que veritablement ens afavoreixen. I si és així, com sabem quines són les bones? És aquí on entrem en la crisi del coneixement.
Aprendre és innat. Si arribem a un punt en que no ens interessa saber, em perdut la batalla. Ara ens trobem davant una nova situació, de la que cal aprendre el màxim possible. Tant de les coses bones com de les dolentes. Saber què ha passat en altres temps de canvis o fins i tot en temporades de pau assequible ens ajuda a triar quines coses ens quedem i quines altres deixem o ja no tindrem ni intenció de agafar.
El coneixement és un dels temes d’aquest semestre a les assignatures de la UOC que estudiaré. A veure què surt.